Cartes al director

Cartes al director

Darrera modificació: 07/16/10 16:02:44

Data creació: 10/31/06 00:54:19

Cartes publicades a la secció de Cartes al director de l'Avui

• 16/07/2010 - Lectura estiuenca

  He encetat una lectura interessant. Com ja vaig fer al seu moment amb l'Estatut del 79, la proposta del Parlament i l'Estatut retallat i finalment aprovat per poder saber què ens hi jugàvem, ara estic llegint la sentència del TC. El veredicte, que no trobem fins a la pàgina 681, ocupa 2 pàgines i efectivament desestima la majoria d'impugnacions. Però la part interessant són les 232 pàgines de Fundamentos jurídicos, en les quals s'argumenta el veredicte, i que comencen a la pàgina 449. Del que porto llegit (unes 40 pàgines), si fa no fa tot segueix la mateixa línia. Un exemple: sobre la frase “el dret inalienable a l'autogovern”, impugnada en els recursos, es diu que en el context de l'Estatut només pot referir-se a la voluntat de constituir-se en comunitat autònoma, o sigui el dret reconegut per la Constitució a regions i nacionalitats, i per tant inalienable. Com que s'entén així, es desestima el recurs. Totes les frases nacionalment potents que no tomba la sentència queden així restringides a un joc amb clics de Playmobil a l'habitació del nen. Sense efecte ni interès. I qui no s'ho vulgui creure, només ha d'iniciar la seva pròpia lectura d'estiu. Per tant, m'agradaria que els partits amb representació al Parlament m'expliquin què pensen fer ara que el 95% del text que no queda anul·lat ha estat devaluat per la interpretació. Jo em decanto pels clics de la Dolors Genovès en el seu Adéu, Espanya?

• 26/06/2010 - Corredor Mediterrani

  Sembla que per fi el Corredor Mediterrani és al centre del debat. És una llàstima, però, que ho sigui només en els termes que planteja l'Estat: projecte de via nova a completar en un futur a mitjà (o llarg) termini.

  En un moment de crisi, el manual diu que l'Estat ha d'invertir per mantenir una certa activitat econòmica i preparar les bases per a un creixement futur. El problema ara és que l'Estat ja no té més recursos ni capacitat d'endeutament. El que toca, doncs, és prioritzar projectes de baix pressupost i gran efecte.

  El Corredor Mediterrani ofereix aquesta oportunitat, només cal refer la via. És a dir, baix pressupost, gran efecte i operatiu en el mínim temps.

  Com dic, però, el debat no planteja aquesta opció. No és una qüestió econòmica ni pedagògica, sinó política, que fa que la Seat, o els ports de Barcelona i Tarragona, no tinguin manera d'arribar a Europa. I la solució no pot ser sinó política: es diu independència

• 27/05/2010 - Disposat a retornar

  Senyor José Luis Rodríguez Zapatero, estaré encantat de retornar els 400 euros (més ben dit, 800, perquè va ser durant dos anys, oi?) que mai m'havia d'haver donat per mirar de pal·liar el problema que vostè mateix ha creat. El que li demano a canvi és que es disculpi per una feina horrorosa al capdavant del govern d'Espanya i que plegui immediatament, no fos cas que ens enfonsés més.

• 22/05/2010 - Alternatives

  El volcà islandès sembla que té corda per a estona. I es veu que ara es busquen alternatives de transport per al sector turístic durant la campanya d'estiu. L'alternativa no cal buscar-la. La tenim als nassos. Es diu ferrocarril però té un problema que els EUA o Anglaterra van solucionar fa un segle i mig: l'amplada de via. Espanya té les vies més amples que la resta del món. I per tant el sistema ferroviari espanyol està aïllat. I dic l'espanyol perquè resulta que els Ferrocarrils de la Generalitat sí que tenen l'amplada internacional, però no arriben a la frontera.

  Volen ses senyories racionalitzar la despesa? Doncs gastin en allò que generi activitat econòmica. Engeguin un pla per convertir les línies de Renfe a l'amplada internacional. I abans no em retreguin que les solucions són per abans de l'estiu, els diré que Anglaterra va solucionar el problema amb una bona planificació en un sol cap de setmana, mentre als EUA, la Pennsylvania Railroad va transformar la línia en una sola nit. Nosaltres tenim dos mesos.

• 09/07/2010 (Carta del Dia) - La síndrome de Grècia

  Sota aquest títol Gemma Calvet, a la secció de Diàleg del 7 de maig, acabava recomanant més regulació. Curiosament, és una conclusió equivocada si hom parteix de les seves pròpies consideracions. No es pot demanar més regulació si s'ha establert que el problema és que no es fa complir la que ja hi ha. És inversemblant que quan guanyis diners te'ls quedis i quan en perdis els posi l'Estat. És inversemblant que puguis viure de robar encara que t'enganxi la policia de tant en tant. Com també és surrealista que algú se't pugui instal·lar a casa teva aprofitant que ets de viatge i la feina sigui teva per poder tornar-hi. De fet, qui acabarà a la garjola ets tu mateix si no tens la paciència que cal per afrontar la situació.

  I tot això és així no pas perquè no hi hagi regulació sinó perquè la seva aplicació és inconsistent, arbitrària o inexistent segons el cas.

  Regulació? La mínima que permeti fer-la complir escrupolosament. A l'economia, al trànsit, i en general a tots els àmbits de la vida. Qualsevol altra cosa condueix als privilegis i la impunitat, incompatibles amb un Estat de dret.

• 08/05/2010 (Carta del Dia) - Escalfament, malgrat tot

  Una flor no fa estiu, i una nevada no fa edat del gel. L'escalfament global no és una teoria: es comprova com any rere any les geleres retrocedeixen a tot el món i pràcticament sense excepció. Una altra cosa és saber què ho provoca i si la tendència es mantindrà en el futur, o potser s'invertirà. Com que no en sabem les causes tampoc és clar què podem fer-hi. Perquè en aquest cas sí que tot són teories sense demostrar, especialment la del principal acusat, el CO2. El que sí que és evident és que cada vegada que es pretén demostrar que un fenomen és excepcional per reforçar la teoria del canvi climàtic acabem trobant un cas superior 30 o 40 anys enrere. Cosa que demostra que, si bé el fenomen és poc freqüent, ja s'havia donat abans, oi? Per cert, quants anys hem de revisar per trobar una nevada al maig?

  Personalment en recordo una amb una cota de neu de 500 m i cadenes des de Balsareny fins al Túnel del Cadí. Fa 25 anys.

• 16/04/2010 (Carta del Dia) - Qui paga la fiança?

  Fa uns anys vam haver d'aixecar el jardí comunitari per reforçar i impermeabilitzar el sostre de l'aparcament, que n'és la base. Era una obra imprescindible perquè la humitat havia afectat l'estructura i tard o d'hora s'hauria enfonsat damunt dels cotxes (o sota els peus dels nens que hi jugaven). Un cop demanats els permisos corresponents, l'Ajuntament va venir a censar els arbres i va reclamar una fiança de potser 80.000 euros per cinc o sis exemplars. Si en acabar les obres encara eren vius, ens la tornaven. Per cada arbre perdut o rejovenit (o sigui, substituït per un de nou, molt més jove), l'Ajuntament es quedava uns quants dels milers d'euros de fiança. M'he fet un fart de veure obres en què l'Ajuntament arrenca sense manies els arbres que molesten (per exemple, quan van refer la vorera del carrer Bosch i Gimpera) i sempre em pregunto qui deu pagar i qui es queda la fiança quan és l'Ajuntament qui decideix treure'ns uns arbres amb tant valor vital.

  I ara es plantegen la remodelació de la Diagonal i ens expliquen que tot plegat tampoc els queden gaires anys de vida (als arbres!). Doncs jo proposo que la fiança per cadascun dels arbres perduts la pagui religiosament el consistori del sou dels regidors que ho defensin i reparteixin el diners entre els votants. Amb el valor que l'Ajuntament atorga a un arbre, segur que ses senyories buscaran alternatives i, si no, almenys votar seria remunerat!

• 01/04/2010 (Carta del Dia) - Cinema en català?

  Per fi estrenen una pel·lícula amb algunes còpies en català. Ja dono per descomptat que per veure-la en català hauré de prescindir del Digital 3D. Trobo a la cartellera de l'AVUI que la fan als cines Yelmo de Sant Cugat del Vallès. Comprant les entrades m'asseguro que és en català i a més em diuen que sí que és en 3D. Santa innocència! Un cop dins, resulta que haurem de veure 'Cómo entrenar a tu dragón' en lloc de 'Com ensinistrar un drac'.

  Em pregunto si les sis entrades que vam pagar nosaltres (i la resta dels que eren a la sala) comptaran com d'espectadors en català o ens posaran al sac del castellà. I encara m'he de sentir que el sector està en perill per culpa de la llei del cinema! Si per mi fos, els tancaria la sala demà mateix. És un dir, perquè de fet ens vam empassar la pel·lícula sense ni remugar, cosa que estableix una clara asimetria de comportament que haurem d'anar superant si volem continuar existint.

• 15/03/2010 - Excepcional

  Tenim un problema greu de memòria. La neu a Barcelona és un fenomen poc freqüent, però no excepcional. De fet, jo diria que al Cap i Casal veiem nevar si fa no fa cada dos anys. Que agafi és més estrany però tampoc cal esperar 10 anys per veure-ho. La qual cosa significa que tenir els mitjans per mantenir la vida quotidiana en condicions de neu seria un malbaratament de recursos. I efectivament, no els tenim. Però des del govern no es vol admetre que això és així i per tant tampoc té el coratge de prendre les decisions que cal prendre per minimitzar el caos corresponent.

  El que és inacceptable és que la AP-7 estigui tallada a les 8 del matí, que la majoria de línies de Rodalies no funcionin, que els FGC no operin per la caiguda d'un arbre, que no es pugui transitar pels túnels de Vallvidrera o que caiguin línies elèctriques. I no estem parlant de 3 metres de neu! Aquí hi ha un problema de decisions i si el govern actual troba que això ja va passar amb el govern anterior, jo em pregunto: com és que es repeteix?

• 06/03/2010 - Que no ho tingui ningú

  No vulguis per a tu el que no pugui tenir tothom. Vet aquí el que hauria de ser el cor del pensament socialista. Però si un s'hi fixa bé, veurà que més aviat, avui i aquí, es formula altrament: si no ho pots tenir tu, que no ho tingui ningú.

• 27/02/2010 (Carta del dia) - Sobre la reforma de la llei electoral

  No sembla que els partits es puguin posar d'acord per fer una nova llei electoral. Per força hi ha de perdre algú. Però sobre la naturalesa de la llei hi ha molts comentaris i molt desconeixement. Per començar, hi ha un problema matemàtic subjacent irresoluble: passar enters grossos (milions de vots) a enters petits (desenes d'escons). No hi ha manera justa d'assignar els decimals que se'n deriven. I el rovell de l'ou es troba avui en la territorialitat dels escons, tenint en compte que no hi ha país al món que hagi considerat la possibilitat d'una persona, un vot. Bàsicament, perquè deixa la major part del territori a mercè de les grans conurbacions. És aclaridor que qui ho critica per a Catalunya ho vegi bé per a Espanya. Ara bé, tots els partits estan d'acord a mantenir un sistema de majories basades en els partits. I crec que els ciutadans hauríem de reclamar una llei electoral que desmuntés el monopoli d'uns partits per als quals l'única raó d'existir és guanyar eleccions, no pas servir el país. I en l'actualitat aquest model sembla l'anglès, amb un únic representant per cada circumscripció, prou petita per deure's abans als veïns que hi viuen que al partit.

• 11/02/2010 (carta del dia) - La culpa de la crisi

  He trobat molt estrany que el president de la Generalitat defensi en aquests moments el president Zapatero. Deu ser dels que pensen que la crisi només és culpa dels americans. Doncs no: la crisi la va sembrar el PP amb una llei d'estrangeria feta per no complir-la i disposar de mà d'obra barata i esporuguida per a la construcció, sector desbocat pel diner especulatiu i encara a l'empara de la llei que establia societats immobiliàries. I el PSOE la va anar mimant (la crisi, vull dir) per poder recollir-ne els fruits: la llei segueix sense complir-se ni tampoc no es deroga, les societats immobiliàries han viscut una època daurada i la bombolla, ben cuidada, va arribar a una mida sorprenent quan tothom (menys els bancs) veia que tard o d'hora havia de petar. I ara tenim aquells bancs amb forats sobrenaturals que l'Estat vol tapar. Mentre arribem a quatre milions d'aturats, l'Estat regala diners a les constructores per entretenir el personal amb obres innecessàries i fomenta que ens canviem el cotxe enmig d'una crisi de la qual no coneixem encara la fondària. I com que s'ha quedat sense diners, ara ens jubilarem més tard, cosa que de totes maneres havia de passar, però més valia tard que d'hora.

  I, evidentment, el PSC ha donat suport a totes i cadascuna d'aquestes mesures fracassades. Suposo que quan perdi les eleccions, podrà culpar-lo del que el PSC s'ocuparà de vendre com un vot de càstig al PSOE. No pas a ells, que són uns sants. I, mentrestant, qui s'ocupa de la crisi que no sigui per agreujar-la?

• 18/01/2010 (Carta del Dia) - Els 80 Km/h

  La sociòloga Eulàlia Solé escrivia a l'AVUI fa uns dies (Diàleg, 13 de gener) sobre la bondat de la limitació a 80 km/h i fa trampa. Primer, perquè la mesura es va justificar amb una raó ambiental, ja que se suposava que reduiria la contaminació. L'argument dels accidents es va afegir sobre la marxa vista la gran contestació social. I encara esperem analítiques de contaminació que avalin la mesura. Segon, perquè el premi és per a la velocitat variable, modificació que es va introduir per poder arribar a 100 km/h en hores de poc trànsit. I tercer, com es pot justificar apel·lant als morts que hi va haver l'any 2000, o sigui fa 9 anys? Compari'm semestres del 2007 i el 2008, i encara. Perquè primer m'haurà de clarificar per quins set sous creu que tota la reducció és deguda a tal mesura i no pas, per exemple, a la generalització d'una munió de sistemes de seguretat: cinturons que es tensen, coixins de seguretat (el meu cotxe en té 9), controls de frenada, diferencial, tracció o estabilitat, llums que miren on mira el volant, control de seguiment de les línies, habitacles dissenyats per deformar-se protegint els ocupants i vés a saber quants me'n deixo. O a l'avenç de la medicina. O senzillament a la crisi. Per acabar, consideri l'opció de reduir la velocitat a zero. Veurà que llavors no mor ningú. I per cert, si creu que el problema és el vici d'ignorar el Codi de Circulació per part d'alguns, defensi fer-lo complir abans de defensar fer-lo més restrictiu per a tothom.

Les del 2009