Menu:

M'interessa la teva opinió sobre el contingut. Creus que hi ha errors? És interessant, no val res, és molt parcial? Envia'm un email.

Cartes al director

Darrera modificació: 07/24/14 15:31:58

Data creació: 10/31/06 00:54:19

Cartes publicades a la secció de Cartes al director de l'Avui

  • 24/07/2014 - Llenguatge

    Entenc que hi hagi una flaca pels palestins, malgrat que és un conflicte complex que se m'escapa. Ara bé, als mitjans, les notícies van tan tenyides que fa vergonya. Es veu que els coets “cauen” sobre la població d'Israel. En canvi, helicòpters israelians “disparen” míssils contra la població. Palestins joves, petits i grans són “assassinats” per l'exèrcit hebreu, mentre que els seus soldats es “perden”. Que hi ha desproporció? I tant! Cent a un. Això Hamas ja jo sap quan llança coets. Potser és el que pretén i tot. En qualsevol cas, la notícia pot ser la desproporció, però ocultar les accions de Hamas en el llenguatge no ajuda a entendre el conflicte.

  • 11/07/2014 - Màquina del temps

    El senyor Iceta deu haver sortit d'una màquina del temps i no té clar que ja som al 2014. La seva pregunta va tenir resposta en les eleccions al Parlament el 2010, quan CDC portava el pacte fiscal en el programa i el senyor Rajoy li va tancar la porta als nassos. També va tenir resposta anys abans quan molts partits (també el seu) portaven un nou estatut al seu programa. I s'hi va respondre quan es va aprovar el nou Estatut en referèndum. I és evident què pensa de tot plegat l'Estat si va retallar un estatut aprovat pel poble.

    No és el moment de demanar permís per negociar, aquest moment ja ha passat. Ara és el moment de decidir. I si l'Estat vol fer una proposta per donar contingut al Sí-No, que ho faci. I que el poble decideixi què vol. I si no la fa, més fàcil serà triar.

  • 17/06/2014 - Insubmissió? Legalitat!

    Vam ser a la manifestació de Somescola, però a contracor. Els meus pares havien guanyat la possibilitat de tenir escola en català. Ho hem de tornar a lluitar, això? I més quan ens neguen un referèndum perquè s'ha de complir la legalitat. Quina? La seva diu que les competències en educació són de la Generalitat. Per tant, no es tracta d'insubmissió sinó, precisament, de legalitat. Però és que el 9-N tenim l'oportunitat de tancar el problema definitivament creant-ne una de nova que no depengui del anhels imperials de Castella. Per això, discutir una llei dolenta amb aquestes perspectives cansa molt, ja s'ho faran. La solució és al nostre abast. El 9-N.

  • 16/05/2014 - Transport públic o col.lectiu

    El trajecte de Renfe Barcelona-Puigcerdà costa 12€. Com que som 5, puja a 60€. No sé si el gos paga, però en metro no hi pot anar. Ho passaré per alt, i sumarem mitja T10, i ens situem a 65€ de la butxaca particular. Els peatges entre Barcelona i Puigcerdà (per Manresa i el túnel del Cadí) pugen a 20€. Un cotxe familiar, amortitzat a 10 anys, amb l'assegurança i el manteniment sobre uns 20.000 km l'any puja a 0,15€/km, o sigui 24€ en aquest trajecte. La benzina del trajecte surt a potser 13€, comptant un consum mitjà de 6l/100km. Un total de 56€, porta a porta, amb el gos inclòs. Potser que n'hi comencem a dir transport col·lectiu, perquè de públic només en té el dèficit que genera. Amb tots els impostos que suporta el transport privat, com pot ser que surti millor per a una família assumir els costos de compra, manteniment, peatge i benzina del transport privat que el transport públic? I més si considerem que el transport públic està subvencionat en un 50% i, per tant, parlaríem d'un cost a repartir entre tots els contribuents de 65€ addicionals. O bé està molt mal gestionat, o bé no és tan òptim en consum com ens diuen (a causa de trams i horaris de baixa o molt baixa ocupació), o totes dues coses alhora.

  • 10/05/2014 - Ample internacional

    Sempre amb un lliri a la mà, ara ens adonem que el gobierno està construint l'eix mediterrani en ample ibèric i no pas internacional. El projecte ferroviari espanyol no es basa a canviar l'amplada, tal com es va fer fa més d'un segle a Anglaterra i els EUA, sinó a fer arribar l'AVE a tots els racons d'Espanya. Només quan això es compleixi, es pot procedir a connectar aquest nou sistema a la resta del món. I un cop assolit, a la major part de traçats, on l'alta velocitat és inviable, la nova via passarà a ser l'única, i s'abandonaran les velles d'ample ibèric. El resultat final, efectivament, serà que Espanya per fi podrà tenir servei ferroviari de persones i mercaderies amb el món, però haurà tardat 10 vegades més i gastat 100 vegades més que si s'hagués adaptat l'amplada de les línies convencionals. En aquest esquema mental, l'eix mediterrani en ample internacional no quadra: donaria a Catalunya i València la possibilitat d'avançar-se a la reconversió de l'AVE, i fer un by-pass al l'eix central, que és el que ells defensen per mantenir la unitat de destí. Una raó més per anar fent via.

  • 01/04/2014 - 'Avance Informativo'

    Això és el que em va molestar més del cop d'estat. Jo mirava els dibuixos animats tot berenant i me'ls van tallar per fer un avance informativo. Més endavant, en època González, recordo haver escrit que vivíem en una dictadura on triàvem el dictador cada quatre anys. I recordo també discussions amb els grans sobre la bondat de la Transició. Ara, per fi, veig que aquells grans que sí que van viure la Transició (jo mirava dibuixos animats) s'adonen que va ser una estafa. El franquisme es va maquillar per deixar tothom al mateix lloc dins una nova closca. Les renúncies per permetre la pau van ser tan grans al costat demòcrata que avui patim un retorn al franquisme. Curiosament, la mort de Suárez sembla haver fet possible el despertar. Això, i la possibilitat d'un futur nou a Catalunya deslligat per fi de tot allò.

  • 20/03/2014 - Complir la llei

    Les lleis hi són per complir-les. Totes. I sembla que a Espanya, i en particular el PP, només s'han de complir les que ells diuen. L'autonomia s'estableix en la mateixa Constitució i es concreta en una colla de lleis orgàniques. Però els projectes que s'ho salten ens plouen un darrere l'altre. La darrera iniciativa és la reestructuració fiscal. Més que catalans semblem anglesos: no hi deu haver país amb més flegma davant d'un atac tan directe a la petita sobirania que el marc legal ens havia concedit.

  • 18/02/2014 - El paper d'Europa

    Negociar amb Espanya potser ni caldrà. Es tractaria de fer entendre a en Barroso i la Merkel què passarà amb el deute d'Espanya quan assolim la independència unilateralment. I de deixar clar que ens podem fer càrrec d'una part justa (corresponent al percentatge d'inversions que hem rebut, un 11%), però a través d'Europa, i si ens permeten mantenir els tractats de lliure circulació de béns, persones i capitals. I mantenint això, no ens cal res més.

  • 04/02/2014 - Explosió retardada

    El TC va tombar l'Estatut i els ciutadans vam sortir al carrer. Però els polítics hi van passar de puntetes. Tots. Aquesta setmana hi ha hagut una explosió retardada d'aquella sentència sense resposta: la justícia ara trasllada la sentència als directors d'escola, una baula més feble que la conselleria. I la llei Wert continua, les balances no es publiquen, nova llei de l'esport amb llicència única... Hi ha gent que, en cada àrea, encara creu que es poden aturar aquestes iniciatives. Personalment, crec que no cal. Senzillament hem de marxar. Per salvar la vida. I mentrestant, a TV3 fan vaga. Increïble.

  • 16/01/2014 - Vergonya

    El PSC farà el que li sembli en la qüestió de la consulta, només faltaria. Però espero que la independència també serveixi per deixar enrere una democràcia de pèssima qualitat, en la qual els representants segueixen consignes establertes en lloc de respondre davant dels seus electors i la seva consciència. No entenc que els senyors Navarro i Lucena encara esbombin pels mitjans que els diputats seguiran la consigna, quan això els hauria de provocar una profunda vergonya i indignació a qualsevol ciutadà.


Previous page: Tres vies
Next page: Cartes al director 2013